Poema

No plores aigua i sal
com si la mar t'humitejàs la cara,
sinó espurnes de foc
que t'encenen la mirada.

Plores,
per una persona a qui estimares
però que mai et va voler estimar.

Sebastià Sansó


He triat aquest poema perquè després de llegir-ne uns quants aquest va ser l'únic que em va conmoure per dins i sincerament no sé perquè, però em va arribar.
Crec que al dir-lo m'ha sortit molt bé, no se m'ha notat veu tremolosa i le sentit de veritat. Vaig trobar necesari expressar-lo amb un mocador a la mà per expressar tristesa.